De què tracta El Catalaner?

El Catalaner és un blog que té la finalitat de transmetre tot la informació que tinc a l'abast sobre la literatura catalana i els escriptors per al vostre ús. Espero que sigui del vostre gust. Endavant!

Línia del temps de la Literatura Catalana

 En aquesta publicació us adjunto una línia del temps sobre la literatura catalana:

❗CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE PER PODER VEURE-LA CLARAMENT❗

Característiques de la literatura del S XIX

 

	REALISME I NATURALISME
Personatges	Persones de la societat contemporània, normalment burgesos.
Temps i espai	Contemporanis. Predilecció pels ambients familiars burgesos.
To	Mesurat, sense emocions. Narrador omniscient
Temes	Relacionats amb la societat burgesa (afany de poder, ascensió social...).
Finalitat de l’art	Reflectir la societat (realisme) o analitzar-la per millorar-la (naturalisme).
Gènere predilecte	Novel·la (perquè ajuda a reflectir/analitzar la societat)
Ideologia	Valors de la burgesia industrial.

	NEOCLASSICISME
Personatges	Extrets de l’antiga Grècia i Roma. Sovint actuen com a models de comportament
Temps i espai	Predilecció per l’antiga Grècia.
To	Contenció de les emocions i dels sentiments.
Temes	Sovint són històrics i mitològics.
Finalitat de l’art	Millorar la societat transmetent uns valors morals i una educació basada en les idees de la Il·lustració.
Gènere predilecte	Faula i teatre (perquè ajuden a transmetre uns valors).
Ideologia	Predomini de les idees de la Il·lustració, com ara la defensa del despotisme il·lustrat.

	ROMANTICISME
Personatges	Herois.
Temps i espai	Es vol fugir de la època contemporània. Predilecció per l’Edat Mitjana.
To	Melancòlic, amb emocions desbordades. Sovint escrit en primera persona.
Temes	Natura, nostàlgia, patriotisme i amor.
Finalitat de l’art	S’interpreten els misteris de la natura i el món.
Gènere predilecte	Poesia (perquè ajuda a expressar els sentiments).
Ideologia	Nacionalisme, afany de llibertat

Vigència d'Àngel Guimerà

LES OBRES DE GUIMERÀ SÓN CONTEMPORÀNIES?

Àngel Guimerà va escriure diverses obres en la seva vida. Per a respondre la pregunta: les obres de Guimerà són contemporànies?, cal tenir en compte les seves tres obres principals: Terra baixa, Mar i Cel i Filla del mar.

Cal dir que els temes que parla Guimerà no són nous en l'actualitat i tampoc ho eren en el seu moment, però el que cal destacar és que aquests fets segueixen passant a l'actualitat i per tant són temes contemporanis. Per una banda, a Mar i Cel, hi ha un amor prohibit entre el Saïd i la Blanca, ja que el primer és sarraí, és a dir, musulmà i l'altra, una cristiana, cosa que dona lloc a conflictes racials i molt de racisme com està passant actualment Israel i Palestina, on hi ha una guerra vigent entre jueus i musulmans.

Per una altra banda a Terra baixa, la Marta, la protagonista és abusada pel Sebastià i és obligada a casar-se amb el Manelic, seguint l'argument, s'hi troben uns clars indicis de violència gènere, com el que va passar no fa molt a una dona de França que ha estat sent drogada pel seu marit durant els últims 30 anys. Cada nit entraven a casa seva homes amb el propòsit de mantenir relacions amb ella sense el seu consentiment. 

Per última, a Filla del mar, al final hi ha un malentès i acaben morint dos dels protagonistes de manera estúpida, reflectint-ho a la realitat, podem posar d'exemple l'assassinat de dos nois en una baralla a la Pobla de Mafumet provocada per un símbol tatuat al braç d'una de les víctimes.

En conclusió, les obres d'Àngel Guimerà parlen sobre temes contemporanis que han estat, estan i seran al llarg de la història com el racisme, la misogínia, l'abús de poder, d'entre altres.

PERSONATGES DE LES OBRES D'ÀNGEL GUIMERÀ

Les obres de Guimerà representen les dones de la seva vida. La majoria dels protagonistes tenen un origen incert ja que ell va ser un fill natural. Va néixer les Canàries i va créixer al El Vendrell, cosa que li va donar problemes amb el mestissatge. Va fracassar amorosament i no es va casar mai, cosa que reflecteix els desastres amorosos que solen haver-hi a les seves obres.

Mireu-vos aquest vídeo si voleu saber-ne més sobre aquest gran escriptor de la Renaixença.

Narcís Oller, autor vallenc.

 1.- Quina relació va tenir Narcís Oller amb Valls?

Va mantenir una estreta relació amb Valls, ja que era la ciutat on va néixer el 10 d’agost de 1846. Encara que després de que a Valls hi hagués la Revolució de Setembre de 1868, es va traslladar a Barcelona, ja que estava descontent amb aquest. Tot i que hi estiuejava, mai va acabar d'agradar-li el municipi, com es pot veure a la seva obra "Vilaniu", on parla de la gent de Valls com un niu d'escurçons.

2.- Quines persones van influir decisivament en la seva afició per la literatura?

El seu oncle matern, l’advocat J. de Moragas va influir profundament en la joventut Narcís Oller, despertant en ell la passió per la literatura. També va ser important el seu cosí Josep Yxart, amb qui va mantenir una amistat que va marcar positivament la seva trajectòria literària. De fet, Yxart va ser un gran mentor i impulsor d'Oller. A més, Narcís Oller comptava amb altres amics artistes, com Àngel Guimerà, qui va revolucionar el teatre català.

3.- Quina fou la seva professió? On va desenvolupar-la?

Narcís Oller es va llicenciar en Dret l'any 1871 i, a partir de 1873, va establir la seva residència habitual a Barcelona. Després de treballar un breu temps com a oficial de secretaria a la Diputació, es va dedicar a la professió de procurador dels tribunals, ofici que va exercir gairebé fins al final de la seva vida.

4.- Quines tendències literàries marcaren la seva narrativa? En què consistien?

Narcís Oller es va decantar pel realisme com a estil literari, considerant-lo el camí més adequat per reflectir la societat del seu temps. Escriure així dona una perspectiva objectiva per abordar la realitat contemporània i descriure-la amb detall.

A més, Oller també va explorar el naturalisme, un corrent que es pot entendre com una evolució del realisme però amb un enfocament més subjectiu. És positiu, referint-se als avenços científics i li dona molta importància a la descripció per donar a entendre la realitat en la que vivim.

5.- Quins són els temes recurrents de la seva obra?

Narcís Oller té com a objectiu principal plasmar la realitat de la societat catalana durant l’època de la Restauració. Per aconseguir-ho, utilitza un conjunt de recursos literaris que donen coherència a les seves obres. Moltes de les seves novel·les reflecteixen el contrast entre el món rural i l'urbà, mostrant les tensions entre ambdós entorns.

A més, els grans temes socials són recurrents en la seva obra: Oller aborda la profunda transformació social generada per la revolució industrial, l’ascens imparable de la burgesia urbana i el declivi del món rural. També apareixen elements del progrés i del canvi social, com els ferrocarrils i la borsa, que retraten una societat en ple procés de modernització.

6.- Amb quines de les figures de la literatura espanyola es relaciona? Quin debat sostingueren?

Narcís Oller va tenir relació amb destacats escriptors castellans de l’època, com Benito Pérez Galdós, que opinava que escriure en català era una pèrdua de temps, ja que considerava que el més important era escriure en una llengua que arribés a un públic ampli. Aquest punt de vista formava part del debat sobre la utilització del català o el castellà en la literatura.

Altres escriptors com José María de Pereda, Menéndez y Pelayo i Varela compartien aquesta idea, defensant la preferència pel castellà. Davant aquestes opinions, Narcís Oller es va veure sovint en la necessitat de justificar la seva elecció de la llengua catalana, argumentant que aquesta era la seva llengua natural i que escriure en qualsevol altra li resultaria estrany.

7.- Resumiu breument l'argument de tres de les novel·les de l'autor.

Vilaniu

Vilaniu (1885) és una novel·la de Narcís Oller que presenta una visió realista d'una vila fictícia inspirada en Valls, on els conflictes polítics locals i les tensions socials tenen conseqüències tràgiques. La trama gira al voltant de la relació entre Isabel de Galceran, la dona d'un cacic, i l'Albert, que il·lustra la decadència del món rural davant l'ascens de la burgesia barcelonina.

La història es divideix en dues parts: la primera, ambientada durant la Festa Major, introdueix els personatges i les tradicions, relacions, llocs i costums del poble. La segona part se centra en les calúmnies que afecten la relació d'Isabel i Albert, que desencadenen una sèrie d'esdeveniments dramàtics. Finalment, Isabel, després de perdre el fill que esperava, mor, la seva família abandona la vila, i l'Albert, en un acte de desespero, se suïcida. La novel·la critica les conseqüències de les divisions socials i la influència de la política menuda en la vida dels individus.

L'escanyapobres 

Els tres personatges principals de l'obra L'escanyapobres (1884) són Oleguer, Tuies i el notari de la vila, don Magí Xirinac. La Tuies actua com a eix de connexió entre els tres protagonistes: primer es casa amb el notari i, un cop queda vídua, s'uneix a l'Oleguer. Oller retrata amb tot tipus de detalls la miserable avarícia que oprimeix els tres personatges. Tot el que no estigui relacionat amb la riquesa i els diners és menystingut pels protagonistes, que acaben així immersos en una soledat extrema i en aïllament. L'escenari d'aquesta representació del mal és el món rural català, un entorn que es desmorona davant del progrés industrial. La transformació radical d'una societat que s'endinsa en la industrialització condicionarà i provocarà la tràgica fi dels protagonistes.

L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell, gràcies a la seva estratègica situació, en una cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i l'odi dels veïns. Tot allò que té de roí i miseriós l'Oleguer, es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social de Pratbell. Mentre Pratbell es progressa, concretada en la indústria tèxtil i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un vilatà, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.

La papallona

La Toneta és una jove que ha viscut una vida plena de dificultats, ja que és òrfena, prové d’un entorn humil i malaltís. La seva innocència i manca d’educació la fan vulnerable, i és així com es veu seduïda per una papallona: el Lluís. Ell és un estudiant de Dret, provinent d’una família acomodada de Ripoll, que es mou en cercles socials molt diferents als de la Toneta. La relació entre la Toneta i el Lluís es presenta com un contrast entre dues realitats ben diferents.

El final de la novel·la és poc esperat. En el moment en què la Toneta es troba a punt de morir, el Lluís, ara penedit de les seves accions, decideix casar-se amb ella. Aquesta decisió arriba tard, però sembla una manera de redimir-se i demostrar un amor que, fins aquell moment, havia estat superficial. La història culmina amb la Toneta deixant enrere un fill orfe, fruit d’un amor apassionat i desenfrenat amb el Lluís, un amor que, en el moment de la seva mort, es transforma en un amor autèntic i profund

Modernisme (I). Què és el Modernisme?

El modernisme va ser un moviment literari, artístic i arquitectònic que va tenir lloc a finals del segle XIX i es va mantenir fins a principis del segle XX. A Catalunya va ser més que un estil artístic; va ser una manifestació del catalanisme i de la Renaixença de Catalunya.

Aquest moviment va sorgir com a resposta a l'academicisme clàssic. En un moment de grans canvis (industrialització, urbanització i crisi del sistema tradicional), els artistes modernistes van voler trencar les convencions i crear un art nou i original, inspirant-se en la natura, l'exotisme i les formes orgàniques.

El modernisme va començar a ser substituït pel Noucentisme, un moviment més ordenat i classicista, a partir de 1911.

Característiques generals:

Art i arquitectura

- Inspiració en la natura (línies corbes, motius florals i vegetals).

- Ús de nous materials com el ferro forjat, el vidre i la ceràmica.

- Concepte d'art total, que integra arquitectura, pintura, escultura i arts decoratives.

- Destaquen Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

Literatura

- Rebuig del realisme i recerca d'un llenguatge poètic i evocador.

- Influència de la simbologia i la decadència.

- L'individualisme, l'artista incomprès i l'estètica refinada són alguns dels temes.

- Joan Maragall, Víctor Català (Caterina Albert) són escriptors famosos.

Les revistes modernistes: L’Avenç

L'Avenç (1881-1893) va ser fundada per Jaume Brossa, Narcís Verdaguer i Pompeu Fabra. Va començar com una revista de contingut històric i cultural, però es va convertir en un mitjà de difusió del Modernisme.

També va ajudar a la normativització de la llengua catalana, ja que promovia les reformes lingüístiques de Pompeu Fabra. A més a més, va introduir autors i influències estrangeres com el Simbolisme francès. Finalment, va defensar una literatura catalana moderna, allunyada del romanticisme tardà i del realisme convencional.

Encara que L’Avenç va desaparèixer el 1893, la seva influència es va mantenir en revistes posteriors com Joventut (1900-1906), que va seguir defensant les idees modernistes.

Modernisme (II). Etapes i pensaments del Modernisme

Etapes del Modernisme

Modernisme inicial o etapa combativa (1892-1900):

    - Predomini de l'idealisme i del regeneracionisme, volent transformar la societat.

    - Es rebutja la cultura burgesa i es busca una renovació artística i social.

    - Es publiquen revistes com L’Avenç, que impulsen el nou moviment.

    - Sorgeixen autors com Joan Maragall, que defensa la creació artística.

Modernisme plenament desenvolupat o etapa esteticista (1900-1911)

    - Es torna més refinat i estètic, influenciat pel parnassianisme i el simbolisme.

    - Apareixen dues tendències oposades:

                    - Regeneracionistes: mantenen una visió transformadora de la societat (Joan Maragall).

                    - Decadentistes-esteticistes: es refugien en l’art i en una visió pessimista (Santiago                                   Russiñol)        

Crisis i fi del Modernisme (1911-1914)

    - A partir del 1911, el Modernisme comença a ser criticat i considerat esgotat.

    - La burgesia adopta un nou moviment, el Noucentisme, més ordenat i clàssic.

    - Els modernistes decauen i molts autors evolucionen cap a altres corrents.

Els grups modernistes

Dins del Modernisme hi havia dues grans tendències:

Els Regeneracionistes

Defensaven la transformació de la societat a través de la cultura i l’art i eren influenciats per idees progressistes, nacionalistes i socialistes. Un exemple és Joan Maragall.

Els Decadentistes-Esteticistes

Estan inspirats pel decadentisme francès i el simbolisme, buscaven la bellesa i el refinament.A més, rebutjaven la realitat i sovint tenien una visió pessimista, com vé a ser Santiago Rusiñol.

La bohèmia modernista

Un aspecte important del Modernisme és la seva bohèmia, és a dir, d'un estil de vida que s'aparta de les normes i convencions socials, que es divideix en dues branques:

La Bohèmia Daurada

Està formada per artistes i intel·lectuals que, tot i ser modernistes, mantenien bones relacions amb la burgesia. Rusiñol és un clar exemple: vivia com un bohemi, però tenia diners i suport de les elits. Solien reunir-se en espais com Els Quatre Gats a Barcelona.

La Bohèmia Negra

Estava composta per artistes més marginals i antisistemàtics, sovint amb problemes econòmics, que eren nfluïts per ideologies anarquistes i contra la societat burgesa, com és el cas de Prudenci Bertrana, un anarquista de Barcelona.

Modernisme (III). Quins fets van succeir?

 Fets destacats durant el Modernisme

Crisi de la Fil·loxera

La plaga de la fil·loxera va arribar el 1879, de manera que va destruir totes les vinyes de Catalunya. La fil·loxera va ser la causant de la crisi econòmica i demogràfica, ja que s'havien especialitzat en el cultiu de la vinya per a la producció del vi i havien abandonat la pràctica d'altres cultius agraris.

Mecanització del treball social

La Revolució Industrial havia transformat la societat catalana, portant la mecanització del treball a fàbriques tèxtils, metal·lúrgiques i químiques. Això va generar un augment de la producció, però també una explotació laboral extrema, especialment de dones i nens. Les condicions de treball eren molt dures, amb jornades laborals llargues i sous baixos. Aquest fet va provocar un creixement dels moviments obrers i sindicats que lluitaven pels drets dels treballadors.

Migracions a les ciutats

L’èxode rural va ser una de les conseqüències de la mecanització del treball i del creixement industrial. Degut a això, milers de persones van abandonar el camp per buscar feina a les ciutats, sobretot a Barcelona. Això va provocar la superpoblació dels barris obrers, amb condicions de vida molt dolentes. També es van generar tensions socials entre la classe obrera i la burgesia industrial, que dominava l’economia.

Moviments anarquistes

L’explotació laboral i la repressió van provocar la radicalització d’alguns sectors obrers. L’anarquisme va esdevenir un moviment molt influent, especialment entre els obrers industrials de Catalunya.Hi havia dues grans tendències dins de l’anarquisme:

    - Anarcosindicalisme: defensava la lluita obrera a través de sindicats (CNT, fundada el 1910).

    - Anarquisme violent: creia en l’acció directa, com atemptats contra burgesos i polítics.

A finals del segle XIX i principis del XX, Barcelona era coneguda com la "Ciutat de les Bombes" per la gran quantitat d’atemptats anarquistes.

Setmana Tràgica (26 de juliol - 2 d’agost de 1909)

La Setmana Tràgica va ser una revolta que va esclatar a Barcelona.  La seva causa principal va ser la protesta contra la Guerra del Marroc, ja que el govern espanyol havia cridat a files molts obrers per anar-hi a lluitar. Les protestes van començar com una vaga general, però es van convertir en una revolta contra l’Església i la burgesia.

Es van cremar esglésies i convents, perquè es consideraven còmplices de la repressió social. El govern espanyol va respondre amb una dura repressió, empresonant i excecutant centenars de revoltats. Aquest fet va generar protestes contra el govern espanyol.

Guerra del Marroc

La Guerra del Rif (1909-1927) va ser un conflicte colonial entre Espanya i els habitants del Rif.

El tractat d'Algesires (1906) va dividir el Marroc en dos protectorats: l'un de francès al sud, i l'altre  d'espanyol, al nord. L'ocupació espanyola del seu protectorat va provocar una guerra amb els habitants del Rif el 1909, que va obligar a mobilitzar els reservistes, majoritàriament pares de famíla.

Aquest fet va ser un dels detonants de la Setmana Tràgica.

Parlem sobre Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol va ser un destacat promotor del Modernisme català, reconegut com a pintor, escriptor i dramaturg. Es va convertir en un dels principals impulsors del moviment, representant un vessant esteticista i decadentista, on defensava l'art i la bellesa per damunt de tot.

Va néixer a Barcelona el 1861 en una família burgesa vinculada a la indústria tèxtil, però des de jove va decidir deixar de banda el negoci familiar per dedicar-se completament a l'art. Entre el 1889 i el 1893, va viatjar a París, on es va relacionar amb autors francesos i va absorbir influències de l'Impressionisme i el Simbolisme.

Com a pintor, es va especialitzar en paisatges, especialment en jardins i racons malenconiós, amb una estètica marcada per l'Impressionisme i el Simbolisme. Algunes de les seves obres més notables són Jardins de Montmartre, Els jardins d'Aranjuez i Cau Ferrat.

A l'àmbit literari i teatral, Rusiñol va escriure obres que exploraven la tensió entre l'art i la societat burgesa. Una de les seves novel·les més importants és “L'auca del senyor Esteve” (1907), que critica el pragmatisme burgès i defensa la bohèmia. També va escriure "El català de la Manxa", una crítica al nacionalisme excessiu. En teatre, es va destacar amb obres com L'alegria que passa (1898) i Cigales i Formigues (1907), que reflexionen sobre la confrontació entre l'art i el treball.

Un dels seus llegats més importants és el Cau Ferrat de Sitges, que va fundar el 1893 com a taller modernista. A més, va organitzar les Festes Modernistes de Sitges, on va reunir artistes i intel·lectuals per promoure la renovació artística. Rusiñol defensava una visió bohèmia de l'art, però, alhora, mantenia vincles amb la burgesia, de manera que es trobava dins de la bohèmia daurada.

Als anys 20 i 30, el Modernisme va perdre força davant el Noucentisme, però Rusiñol va continuar pintant i escrivint fins a la seva mort el 1931. Actualment, existeix el Museu Cau Ferrat de Sitges, que reuneix moltes de les seves obres.

Qui ha estat Joan Maragall?

Joan Maragall

Joan Maragall va ser un poeta destacat del modernisme català i un pensador compromès amb la seva època, amb una visió regeneracionista que impulsava la modernitat.

Va néixer a Barcelona el 1860 en una família acomodada d'industrials tèxtils. Tot i que al principi es va preparar per seguir amb el negoci familiar, aviat es va sentir atret per la literatura i la filosofia. Va estudiar Dret, però va dedicar la seva vida a la poesia i al periodisme, col·laborant amb diverses revistes i diaris on compartia les idees sobre la cultura i la societat catalana.

Com a poeta, Maragall va desenvolupar un estil únic que es caracteritzava per la senzillesa expressiva i la connexió amb les emocions més profundes. Les seves obres estan influïdes pel romanticisme. Alguns dels seus poemes més cèlebres són "Excelsior", "Els tres reis", "Oda a Espanya" i "Cant espiritual".

Maragall també va tenir un paper crucial en la política i la cultura catalana. Va advocar per una Catalunya oberta i moderna, capaç de transcendir els seus límits a través de la cultura i la llengua. La seva Oda a Espanya és un reflex clar d'aquesta postura: una crítica a la decadència d'Espanya i un pensament regeneracionista.

Va ser un intel·lectual molt lligat al modernisme, però amb una perspectiva pròpia. A diferència dels autors decadentistes i esteticistes, que s'allunyaven de la realitat i es refugiaven a l'art, Maragall creia en una literatura amb el poder de transformar la societat. Aquesta visió el va situar dins del grup dels regeneracionistes.

Joan Maragall va morir el 1911, però el seu llegat perdura a través de la seva descendència, ja que va tenir 13 fills.

Caterina Albert, més coneguda com Víctor Català

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís, va ser una de les poques dones que va brillar en el moviment modernista.

Va néixer el 1869 a l'Escala, en una família acomodada. Des de jove va mostrar un gran interès per la literatura i les arts, però es va enfrontar als prejudicis de l?època, que desaprovaven que una dona es dediqués a la poesia. Per aquesta raó, va decidir adoptar el pseudònim masculí de Víctor Català, amb el qual va aconseguir fer-se un nom al món literari.

Va guanyar els Jocs Florals d'Olot el 1898 amb el monòleg "La infanticida", un text dramàtic que explica la història d'una dona que mata el seu fill per evitar la vergonya social. L'obra va causar un gran escàndol, i el fet que l'autora fos dona va ser objecte de dures crítiques, cosa que la va portar a allunyar-se temporalment de la vida pública.

La seva obra més coneguda és Soledad (1905), una de les grans novel·les del Modernisme. Aquesta novel·la narra la història de Mila, una dona atrapada en un matrimoni infeliç i sotmesa a un entorn hostil al mig de la muntanya. Explora temes com ara la lluita individual, l'opressió de la dona i la solitud existencial.

A més de "Soledad", Víctor Català va escriure altres obres importants, com "Drames rurals" (1902) i "Caires vius" (1907), on retrata la duresa de la vida camperola amb un estil intens i realista. Els personatges solen estar marcats per la fatalitat, les passions desbordades i la violència del seu entorn.

Caterina Albert va morir el 1966 a l’Escala, on havia viscut gran part de la seva vida. 

Noucentisme (I). Què és?

Com era la poesia?

El Noucentisme és un moviment cultural, literari i artístic que es va desenvolupar a Catalunya a principis del S.XX, especialment entre 1906 i 1923. Representava una reacció contra el Modernisme i proposava una estètica més clàssica, ordenada i harmoniosa, que estava inspirada en la cultura clàssica (grecs i romans).

El Noucentisme va ser introduït per l'scriptor Eugeni d'Ors, que el va començar a difondre a través de les seves publicacions a les revistes, especialment a la secció "Glosari" de La Veu de Catalunya. Va ser ell qui va donar forma al moviment, associant-lo amb la construcció d’una Catalunya moderna, culta i estructurada segons els ideals clàssics.

Trest del Noucentisme:

    - Rebuig del desordre i l’excés decoratiu del Modernisme.

    - Inspiració en la cultura grega i en el paisatge mediterrani.

    - Voluntat de modernitzar Catalunya a través de les institucions i la cultura.

    - Defensa d’un estil més mesurat i racional.

Noucentisme (II). Nouentisme versus Modernisme

Adjunto la taula on es pot veure una comparació entre el Modernisme i el Realisme:

https://docs.google.com/spreadsheets/d/12L4HR1H7jvk7ktLSUfxoNfGhRVwZdSdZ_64mBU6NLMc/edit?usp=sharing

(S'ha de copiar i enganxar al buscador)

Noucentisme (III). Fets, Objectius i Definicions Pròpies

Què va passar el 1906?

Si ens fixem en Catalunya i l'Estat espanyol, aquest any és important pel sorgiment del moviment polític Solidaritat Catalana. Aquest moviment va néixer com una reacció a la Llei de Jurisdiccions de 1906, que atorgava als militars el poder de jutjar delictes que es consideressin una amenaça per a la “unitat de la pàtria”. La Solidaritat Catalana va aconseguir unir diverses forces catalanistes en contra de la repressió de l'Estat. Mundialment, el 1906 també es vincula amb l'imperialisme i la seva expansió, especialment pel que fa a la Conferència d'Algèsires a Espanya, on es va debatre el repartiment del futur del Marroc, entre França i Espanya.

OBJECTIUS DEL NOUCENTISME:

    - Renovació cultural i defensa de la identitat catalana, recuperant tradicions i adaptant-les a les noves       corrents culturals.

    - Modernització de la societat catalana.

    - Reconciliació amb la tradició clàssica, cercant l'harmonia i la perfecció en les arts i la cultura.

    - Exaltació de la raó i la disciplina, en contrast amb l'expressivitat del Modernisme.

    - Autogovern per a Catalunya, amb la creació de la Mancomunitat, com a símbol d'autonomia.

    - Valorització de la ciutat i l'urbanisme, com a símbols del progrés i la modernització.

    - Millora de l'educació i la ciència, amb la creació d'institucions, com l'IEC.

DEFINICIONS:

Imperialisme i Arbitrarisme

El 1906, les grans potències europees, especialment França, Alemanya i el Regne Unit, disputaven el control del nord d’Àfrica. La Conferència d’Algésires va ser un clar exemple d’arbitrarisme, ja que les decisions sobre el Marroc es van prendre entre potències sense considerar la població local. Això encaixa amb l’imperialisme, ja que les potències colonials justificaven la seva dominació com una “missió civilitzadora” sobre altres pobles.

Civilitat i Classicisme

Davant d’aquest arbitrarisme polític, el catalanisme es va posicionar com a defensor de la civilitat (conjunt de valors democràtics i de respecte a les institucions pròpies). Aquest ideal connectava amb el classicisme i l'ús de models democràtics inspirats en l’antiga Grècia i Roma. Molts intel·lectuals catalans, com Eugeni d’Ors, defensaven el noucentisme, un moviment cultural que exaltava la raó, l’ordre i l’herència clàssica com a forma de progrés nacional. Això es vinculava amb la necessitat de dotar Catalunya d’un projecte polític i cultural, en contraposició al desordre de l’Estat espanyol.

Mediterranisme

Davant l’imperialisme europeu, que imposava models industrials i colonials basats en el poder militar i econòmic, el pensament català proposava una alternativa: una cultura basada en els valors mediterranis d’intercanvi, humanisme i civilització. Aquesta variant de l'imperialisme, reforçava la idea que Catalunya formava part d’una tradició històrica pròpia, diferent de la castellanització impulsada a Madrid.

Coneguem a Eugeni d'Ors

Eugeni d’Ors Rovira va ser filòsof, escriptor i crític d’art. Va ser el principal promotor del Noucentisme, l'alternativa al Modernisme, que defensava l’ordre, la claredat i el classicisme com a valors essencials de l’art i la literatura.

Va néixer a Barcelona el 1881 en una família burgesa. Després d’estudiar dret i filosofia, va començar a escriure a La Veu de Catalunya, on va publicar els “Glosaris”, textos breus i irònics que combinaven una reflexió filosòfica i una crítica social.

Eugeni d’Ors va construir una filosofia basada en la raó i en la disciplina intel·lectual. Amb el Noucentisme, va impulsar una visió d’art i cultura que servís per millorar la societat i modernitzar Catalunya, allunyant-se del modernisme. "La Ben Plantada" (1911), que es consider l'assaig seu més important, que transmet els pensaments noucentistes a través de la protagonista: la Teresa.

A més, va col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans i la Mancomunitat de Catalunya. No obstant això, a partir dels anys 20, va trencar amb el catalanisme polític i es va traslladar a Madrid, on va ocupar càrrecs culturals durant la dictadura de Primo de Rivera i, més tard, sota el règim de Franco.

Pompeu Fabra, l'home diccionari

Pompeu Fabra i Poch va ser un dels intel·lectuals més influents del segle XX a Catalunya, que, a més va crear un dels primers diccionaris de laa llengua catalana.  

Va néixer el 1868 a Gràcia, en una família burgesa. Tot i ser enginyer, des de jove va mostrar un gran interès per la llengua i la gramàtica. Pompeu Fabra deia que les normes del català havien d'estr basades en criteris científics, i no de dialectes i castellanismes.  

El 1913 va publicar la "Gramática de la lengua catalana", una obra que establia les bases de la normativa del català. Posteriorment, va ser fer les "Normes ortogràfiques" (1913) i el "Diccionari general de la llengua catalana " (1932), que va indicar quan es faia un bon ús del català.

Fabra també va ajudar a crear l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que és la institució encarregada de la regulació lingüística. Amb la dictadura franquista, el català va ser perseguit, i Fabra es va exiliar a França, on va morir el 1948.

Josep Carner, poeta català a Bèlgica

Josep Carner és considera el príncep dels poetes catalans. Va néixer el 1884 a Barcelona, dins d’una família benestant. Des de jove, va destacar pel seu talent amb les la poesia, i ben aviat va començar a publicar els seus escrits en diverses revistes literàries. Es va convertir en un dels principals exponents del Noucentisme, un moviment que buscava una cultura catalana moderna, equilibrada i arrelada a la tradició clàssica.  

La seva obra es distingeix per un llenguatge ric i elaborat, un estil polit i un to sovint irònic. L’any 1906 va publicar "Els fruits saborosos", un recull de poemes. Altres llibres destacats són "La paraula en el vent" (1914) i "Nabí" (1941), que és considerada com una de les seves obres més profundes.  

A més a més, Carner va ser periodista, cosa que el va portar a viure en molts països. Amb l’esclat de la Guerra Civil, es va exiliar i no va poder tornar mai a Catalunya. Va morir el 1970 a Brussel·les.

Enric Prat de la Riba, el pare del nacionalisme català

Enric Prat de la Riba és una de les figures més importants del catalanisme polític i un dels principals impulsors de la Mancomunitat de Catalunya.  

Va néixer el 1870 a Castellterçol, en una família benestant. Des de jove, va mostrar estar interessat per la política i la cultura, i va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Ràpidament es va convertir en un referent del catalanisme, defensant una Catalunya amb institucions pròpies i una identitat única dins d’Espanya.  

El seu pensament es va recollir en les "Bases de Manresa" (1892), el document que reclamava l’autonomia de Catalunya dins d’un Estat espanyol descentralitzat. Aquestes bases defensaven, entre altres coses, l’oficialitat de la llengua catalana, la capacitat legislativa pròpia i un sistema d’autogovern.  

La seva obra més destacada és "La nacionalitat catalana" (1906), un assaig on exposa els principis del catalanisme polític i la necessitat d’una administració pròpia per a Catalunya. Aquesta idea es va concretar el 1914 amb la creació de la Mancomunitat, la primera institució d’autogovern català des de l’edat moderna, que Prat de la Riba va presidir fins al seu traspàs.  

Durant el seu mandat, va modernitzar  l’educació, les infraestructures i la cultura, establint les bases per al desenvolupament de Catalunya. Va morir el 1917.

La poesia noucentista

La poesia noucentista era clàssica, equilibrada i intel·lectualitzada, seguint els ideals del Noucentisme, que defensava la raó, l’ordre i la civilitat com a resposta al modernisme i al desordre del Romanticisme.

Característiques de la poesia noucentista:

    - Claredat i ordre formal: La poesia noucentista fuig de l’expressió desbordada del modernisme i busca la perfecció formal. Per això, sovint s'utilitzaven versos clàssics, com l’alexandrí o el decasíl·lab, amb rimes.

    - Influència del classicisme: S’inspirava en la poesia grega i llatina, amb referències a mites clàssics, la natura mediterrània i la idea d’una bellesa atemporal. Aquest interès pel classicisme també es reflecteix en la temàtica: els paisatges idíl·lics i la connexió amb el passat grecollatí.

    - Mediterranisme i exaltació de la terra: La poesia noucentista reivindica el paisatge mediterrani com a símbol d’equilibri i civilització. Sovint apareixen elements com el mar, els xiprers, les oliveres, les vinyes i les ciutats. S'exalta Catalunya com a terra de cultura i s’oposa a la imatge de ruralisme decadent. 

    - Contingut intel·lectual i idealista: A diferència del Modernisme, que es deixa endur per l’emoció i l’excés, el Noucentisme busca una poesia més reflexiva i continguda, amb un llenguatge precís i una visió idealitzada del món.

    - Rebuig del sentimentalime i el realisme: La poesia noucentista no expressa passions desbordades ni problemes socials. En comptes d’això, busca una visió ordenada i estilitzada de la realitat, fugint del drama i de la cruesa.

                                            (Poema de Josep Carner, "Bèlgica")