El modernisme va ser un moviment literari, artístic i arquitectònic que va tenir lloc a finals del segle XIX i es va mantenir fins a principis del segle XX. A Catalunya va ser més que un estil artístic; va ser una manifestació del catalanisme i de la Renaixença de Catalunya.
Aquest moviment va sorgir com a resposta a l'academicisme clàssic. En un moment de grans canvis (industrialització, urbanització i crisi del sistema tradicional), els artistes modernistes van voler trencar les convencions i crear un art nou i original, inspirant-se en la natura, l'exotisme i les formes orgàniques.
El modernisme va començar a ser substituït pel Noucentisme, un moviment més ordenat i classicista, a partir de 1911.
Característiques generals:
Art i arquitectura
- Inspiració en la natura (línies corbes, motius florals i vegetals).
- Ús de nous materials com el ferro forjat, el vidre i la ceràmica.
- Concepte d'art total, que integra arquitectura, pintura, escultura i arts decoratives.
- Destaquen Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.
Literatura
- Rebuig del realisme i recerca d'un llenguatge poètic i evocador.
- Influència de la simbologia i la decadència.
- L'individualisme, l'artista incomprès i l'estètica refinada són alguns dels temes.
- Joan Maragall, Víctor Català (Caterina Albert) són escriptors famosos.
Les revistes modernistes: L’Avenç
L'Avenç (1881-1893) va ser fundada per Jaume Brossa, Narcís Verdaguer i Pompeu Fabra. Va començar com una revista de contingut històric i cultural, però es va convertir en un mitjà de difusió del Modernisme.
També va ajudar a la normativització de la llengua catalana, ja que promovia les reformes lingüístiques de Pompeu Fabra. A més a més, va introduir autors i influències estrangeres com el Simbolisme francès. Finalment, va defensar una literatura catalana moderna, allunyada del romanticisme tardà i del realisme convencional.
Encara que L’Avenç va desaparèixer el 1893, la seva influència es va mantenir en revistes posteriors com Joventut (1900-1906), que va seguir defensant les idees modernistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada