Enric Prat de la Riba és una de les figures més importants del catalanisme polític i un dels principals impulsors de la Mancomunitat de Catalunya.
Va néixer el 1870 a Castellterçol, en una família benestant. Des de jove, va mostrar estar interessat per la política i la cultura, i va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Ràpidament es va convertir en un referent del catalanisme, defensant una Catalunya amb institucions pròpies i una identitat única dins d’Espanya.
El seu pensament es va recollir en les "Bases de Manresa" (1892), el document que reclamava l’autonomia de Catalunya dins d’un Estat espanyol descentralitzat. Aquestes bases defensaven, entre altres coses, l’oficialitat de la llengua catalana, la capacitat legislativa pròpia i un sistema d’autogovern.
La seva obra més destacada és "La nacionalitat catalana" (1906), un assaig on exposa els principis del catalanisme polític i la necessitat d’una administració pròpia per a Catalunya. Aquesta idea es va concretar el 1914 amb la creació de la Mancomunitat, la primera institució d’autogovern català des de l’edat moderna, que Prat de la Riba va presidir fins al seu traspàs.
Durant el seu mandat, va modernitzar l’educació, les infraestructures i la cultura, establint les bases per al desenvolupament de Catalunya. Va morir el 1917.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada