1.- Quina relació va tenir Narcís Oller amb Valls?
Va mantenir una estreta relació amb Valls, ja que era la ciutat on va néixer el 10 d’agost de 1846. Encara que després de que a Valls hi hagués la Revolució de Setembre de 1868, es va traslladar a Barcelona, ja que estava descontent amb aquest. Tot i que hi estiuejava, mai va acabar d'agradar-li el municipi, com es pot veure a la seva obra "Vilaniu", on parla de la gent de Valls com un niu d'escurçons.
2.- Quines persones van influir decisivament en la seva afició per la literatura?
El seu oncle matern, l’advocat J. de Moragas va influir profundament en la joventut Narcís Oller, despertant en ell la passió per la literatura. També va ser important el seu cosí Josep Yxart, amb qui va mantenir una amistat que va marcar positivament la seva trajectòria literària. De fet, Yxart va ser un gran mentor i impulsor d'Oller. A més, Narcís Oller comptava amb altres amics artistes, com Àngel Guimerà, qui va revolucionar el teatre català.
3.- Quina fou la seva professió? On va desenvolupar-la?
Narcís Oller es va llicenciar en Dret l'any 1871 i, a partir de 1873, va establir la seva residència habitual a Barcelona. Després de treballar un breu temps com a oficial de secretaria a la Diputació, es va dedicar a la professió de procurador dels tribunals, ofici que va exercir gairebé fins al final de la seva vida.
4.- Quines tendències literàries marcaren la seva narrativa? En què consistien?
Narcís Oller es va decantar pel realisme com a estil literari, considerant-lo el camí més adequat per reflectir la societat del seu temps. Escriure així dona una perspectiva objectiva per abordar la realitat contemporània i descriure-la amb detall.
A més, Oller també va explorar el naturalisme, un corrent que es pot entendre com una evolució del realisme però amb un enfocament més subjectiu. És positiu, referint-se als avenços científics i li dona molta importància a la descripció per donar a entendre la realitat en la que vivim.
5.- Quins són els temes recurrents de la seva obra?
Narcís Oller té com a objectiu principal plasmar la realitat de la societat catalana durant l’època de la Restauració. Per aconseguir-ho, utilitza un conjunt de recursos literaris que donen coherència a les seves obres. Moltes de les seves novel·les reflecteixen el contrast entre el món rural i l'urbà, mostrant les tensions entre ambdós entorns.
A més, els grans temes socials són recurrents en la seva obra: Oller aborda la profunda transformació social generada per la revolució industrial, l’ascens imparable de la burgesia urbana i el declivi del món rural. També apareixen elements del progrés i del canvi social, com els ferrocarrils i la borsa, que retraten una societat en ple procés de modernització.
6.- Amb quines de les figures de la literatura espanyola es relaciona? Quin debat sostingueren?
Narcís Oller va tenir relació amb destacats escriptors castellans de l’època, com Benito Pérez Galdós, que opinava que escriure en català era una pèrdua de temps, ja que considerava que el més important era escriure en una llengua que arribés a un públic ampli. Aquest punt de vista formava part del debat sobre la utilització del català o el castellà en la literatura.
Altres escriptors com José María de Pereda, Menéndez y Pelayo i Varela compartien aquesta idea, defensant la preferència pel castellà. Davant aquestes opinions, Narcís Oller es va veure sovint en la necessitat de justificar la seva elecció de la llengua catalana, argumentant que aquesta era la seva llengua natural i que escriure en qualsevol altra li resultaria estrany.
7.- Resumiu breument l'argument de tres de les novel·les de l'autor.
Vilaniu
Vilaniu (1885) és una novel·la de Narcís Oller que presenta una visió realista d'una vila fictícia inspirada en Valls, on els conflictes polítics locals i les tensions socials tenen conseqüències tràgiques. La trama gira al voltant de la relació entre Isabel de Galceran, la dona d'un cacic, i l'Albert, que il·lustra la decadència del món rural davant l'ascens de la burgesia barcelonina.
La història es divideix en dues parts: la primera, ambientada durant la Festa Major, introdueix els personatges i les tradicions, relacions, llocs i costums del poble. La segona part se centra en les calúmnies que afecten la relació d'Isabel i Albert, que desencadenen una sèrie d'esdeveniments dramàtics. Finalment, Isabel, després de perdre el fill que esperava, mor, la seva família abandona la vila, i l'Albert, en un acte de desespero, se suïcida. La novel·la critica les conseqüències de les divisions socials i la influència de la política menuda en la vida dels individus.
L'escanyapobres
Els tres personatges principals de l'obra L'escanyapobres (1884) són Oleguer, Tuies i el notari de la vila, don Magí Xirinac. La Tuies actua com a eix de connexió entre els tres protagonistes: primer es casa amb el notari i, un cop queda vídua, s'uneix a l'Oleguer. Oller retrata amb tot tipus de detalls la miserable avarícia que oprimeix els tres personatges. Tot el que no estigui relacionat amb la riquesa i els diners és menystingut pels protagonistes, que acaben així immersos en una soledat extrema i en aïllament. L'escenari d'aquesta representació del mal és el món rural català, un entorn que es desmorona davant del progrés industrial. La transformació radical d'una societat que s'endinsa en la industrialització condicionarà i provocarà la tràgica fi dels protagonistes.
L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell, gràcies a la seva estratègica situació, en una cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i l'odi dels veïns. Tot allò que té de roí i miseriós l'Oleguer, es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social de Pratbell. Mentre Pratbell es progressa, concretada en la indústria tèxtil i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un vilatà, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.
La papallona
La Toneta és una jove que ha viscut una vida plena de dificultats, ja que és òrfena, prové d’un entorn humil i malaltís. La seva innocència i manca d’educació la fan vulnerable, i és així com es veu seduïda per una papallona: el Lluís. Ell és un estudiant de Dret, provinent d’una família acomodada de Ripoll, que es mou en cercles socials molt diferents als de la Toneta. La relació entre la Toneta i el Lluís es presenta com un contrast entre dues realitats ben diferents.
El final de la novel·la és poc esperat. En el moment en què la Toneta es troba a punt de morir, el Lluís, ara penedit de les seves accions, decideix casar-se amb ella. Aquesta decisió arriba tard, però sembla una manera de redimir-se i demostrar un amor que, fins aquell moment, havia estat superficial. La història culmina amb la Toneta deixant enrere un fill orfe, fruit d’un amor apassionat i desenfrenat amb el Lluís, un amor que, en el moment de la seva mort, es transforma en un amor autèntic i profund
