Etapes del Modernisme
Modernisme inicial o etapa combativa (1892-1900):
- Predomini de l'idealisme i del regeneracionisme, volent transformar la societat.
- Es rebutja la cultura burgesa i es busca una renovació artística i social.
- Es publiquen revistes com L’Avenç, que impulsen el nou moviment.
- Sorgeixen autors com Joan Maragall, que defensa la creació artística.
Modernisme plenament desenvolupat o etapa esteticista (1900-1911)
- Es torna més refinat i estètic, influenciat pel parnassianisme i el simbolisme.
- Apareixen dues tendències oposades:
- Regeneracionistes: mantenen una visió transformadora de la societat (Joan Maragall).
- Decadentistes-esteticistes: es refugien en l’art i en una visió pessimista (Santiago Russiñol)
Crisis i fi del Modernisme (1911-1914)
- A partir del 1911, el Modernisme comença a ser criticat i considerat esgotat.
- La burgesia adopta un nou moviment, el Noucentisme, més ordenat i clàssic.
- Els modernistes decauen i molts autors evolucionen cap a altres corrents.
Els grups modernistes
Dins del Modernisme hi havia dues grans tendències:
Els Regeneracionistes
Defensaven la transformació de la societat a través de la cultura i l’art i eren influenciats per idees progressistes, nacionalistes i socialistes. Un exemple és Joan Maragall.
Els Decadentistes-Esteticistes
Estan inspirats pel decadentisme francès i el simbolisme, buscaven la bellesa i el refinament.A més, rebutjaven la realitat i sovint tenien una visió pessimista, com vé a ser Santiago Rusiñol.
La bohèmia modernista
Un aspecte important del Modernisme és la seva bohèmia, és a dir, d'un estil de vida que s'aparta de les normes i convencions socials, que es divideix en dues branques:
La Bohèmia Daurada
Està formada per artistes i intel·lectuals que, tot i ser modernistes, mantenien bones relacions amb la burgesia. Rusiñol és un clar exemple: vivia com un bohemi, però tenia diners i suport de les elits. Solien reunir-se en espais com Els Quatre Gats a Barcelona.
La Bohèmia Negra
Estava composta per artistes més marginals i antisistemàtics, sovint amb problemes econòmics, que eren nfluïts per ideologies anarquistes i contra la societat burgesa, com és el cas de Prudenci Bertrana, un anarquista de Barcelona.
