Joan Maragall
Joan Maragall va ser un poeta destacat del modernisme català i un pensador compromès amb la seva època, amb una visió regeneracionista que impulsava la modernitat.
Va néixer a Barcelona el 1860 en una família acomodada d'industrials tèxtils. Tot i que al principi es va preparar per seguir amb el negoci familiar, aviat es va sentir atret per la literatura i la filosofia. Va estudiar Dret, però va dedicar la seva vida a la poesia i al periodisme, col·laborant amb diverses revistes i diaris on compartia les idees sobre la cultura i la societat catalana.
Com a poeta, Maragall va desenvolupar un estil únic que es caracteritzava per la senzillesa expressiva i la connexió amb les emocions més profundes. Les seves obres estan influïdes pel romanticisme. Alguns dels seus poemes més cèlebres són "Excelsior", "Els tres reis", "Oda a Espanya" i "Cant espiritual".
Maragall també va tenir un paper crucial en la política i la cultura catalana. Va advocar per una Catalunya oberta i moderna, capaç de transcendir els seus límits a través de la cultura i la llengua. La seva Oda a Espanya és un reflex clar d'aquesta postura: una crítica a la decadència d'Espanya i un pensament regeneracionista.
Va ser un intel·lectual molt lligat al modernisme, però amb una perspectiva pròpia. A diferència dels autors decadentistes i esteticistes, que s'allunyaven de la realitat i es refugiaven a l'art, Maragall creia en una literatura amb el poder de transformar la societat. Aquesta visió el va situar dins del grup dels regeneracionistes.
Joan Maragall va morir el 1911, però el seu llegat perdura a través de la seva descendència, ja que va tenir 13 fills.
