Què va passar el 1906?
Si ens fixem en Catalunya i l'Estat espanyol, aquest any és important pel sorgiment del moviment polític Solidaritat Catalana. Aquest moviment va néixer com una reacció a la Llei de Jurisdiccions de 1906, que atorgava als militars el poder de jutjar delictes que es consideressin una amenaça per a la “unitat de la pàtria”. La Solidaritat Catalana va aconseguir unir diverses forces catalanistes en contra de la repressió de l'Estat. Mundialment, el 1906 també es vincula amb l'imperialisme i la seva expansió, especialment pel que fa a la Conferència d'Algèsires a Espanya, on es va debatre el repartiment del futur del Marroc, entre França i Espanya.
OBJECTIUS DEL NOUCENTISME:
- Renovació cultural i defensa de la identitat catalana, recuperant tradicions i adaptant-les a les noves corrents culturals.
- Modernització de la societat catalana.
- Reconciliació amb la tradició clàssica, cercant l'harmonia i la perfecció en les arts i la cultura.
- Exaltació de la raó i la disciplina, en contrast amb l'expressivitat del Modernisme.
- Autogovern per a Catalunya, amb la creació de la Mancomunitat, com a símbol d'autonomia.
- Valorització de la ciutat i l'urbanisme, com a símbols del progrés i la modernització.
- Millora de l'educació i la ciència, amb la creació d'institucions, com l'IEC.
DEFINICIONS:
Imperialisme i Arbitrarisme
El 1906, les grans potències europees, especialment França, Alemanya i el Regne Unit, disputaven el control del nord d’Àfrica. La Conferència d’Algésires va ser un clar exemple d’arbitrarisme, ja que les decisions sobre el Marroc es van prendre entre potències sense considerar la població local. Això encaixa amb l’imperialisme, ja que les potències colonials justificaven la seva dominació com una “missió civilitzadora” sobre altres pobles.
Civilitat i Classicisme
Davant d’aquest arbitrarisme polític, el catalanisme es va posicionar com a defensor de la civilitat (conjunt de valors democràtics i de respecte a les institucions pròpies). Aquest ideal connectava amb el classicisme i l'ús de models democràtics inspirats en l’antiga Grècia i Roma. Molts intel·lectuals catalans, com Eugeni d’Ors, defensaven el noucentisme, un moviment cultural que exaltava la raó, l’ordre i l’herència clàssica com a forma de progrés nacional. Això es vinculava amb la necessitat de dotar Catalunya d’un projecte polític i cultural, en contraposició al desordre de l’Estat espanyol.
Mediterranisme
Davant l’imperialisme europeu, que imposava models industrials i colonials basats en el poder militar i econòmic, el pensament català proposava una alternativa: una cultura basada en els valors mediterranis d’intercanvi, humanisme i civilització. Aquesta variant de l'imperialisme, reforçava la idea que Catalunya formava part d’una tradició històrica pròpia, diferent de la castellanització impulsada a Madrid.
